guix

En totes les mostres procedents de zones protegides de l’escolament s’ha determinat la presència d’una capa de cristalls de guix que forma el nivell més extern.

Majoritàriament són de calcita (CaCO₃), per bé que en totes elles s’ha determinat també la presència d’oxalats de Ca (les dues formes mono– i di-hidratada, wel·lita i weddelita, respectivament), i ocasionalment fosfats de Ca (normalment hidroxilapatita), a més a més del guix (CaSO₄·2H₂O) localitzat a la capa més exterior, en la qual també hi poden haver petites quantitats de quars i argiles, que es poden interpretar com a partícules atmosfèriques atrapades per la superfície.

No obstant això, l’origen del guix d’aquestes capes continua essent una incògnita, malgrat la seva atribució clàssica a la transformació del substrat per la pluja àcida en un procés exclusivament inorgànic.

Gaudí establí les lleis de generació d’aquesta nova columna en el model de guix a escala 1:10 de la columna de la nau central, de 140 cm de diàmetre.

FIGURA 25. Columna d’enllaç de l’absis (model de guix).

L’ús del CAD en tres dimensions (CADDS 5 i Mechanical Desktop) permet assajar i visualitzar diferents solucions a partir dels models i dibuixos originals, abans de posar-les a prova en la maqueta de guix del conjunt, tot preveient ja en el dibuix els condicionants del procés constructiu posterior (figura 35).

S’hi apliquen formigons d’alta resistència, s’hi col·loquen prefabricats de formigó de grans dimensions, encofrats de gran magnitud de diferents materials (de polièster i fibra de vidre, de fusta en formes guerxes, de guix, etc.), s’hi executen immensos models de guix a escala natural amb l’ajut de processos de mecanització informàtica, etc.

Les noves tecnologies conviuen amb el precís i hàbil treball artesanal dels modelistes de guix, dels picapedrers, dels executors del trencadís i dels paletes que construeixen voltes de maó de pla (figures 40 i 41).

FIGURA 40. Imatge del taller de modelistes de guix, amb models i maquetes de diferents escales.