icosaedre

A la Terra, per exemple, li correspon una capa amb un icosaedre inscrit.

Tant el C60, la molècula amb forma de pilota de futbol, com el fragment format per 60 àtoms de molibdè que es troba al superful·lerè inorgànic, es corresponen amb un dels 13 cossos arquimedians, l’icosaedre truncat, que presenta la mateixa simetria que l’icosaedre.

És interessant veure com tant en el superful·lerè com en la coberta proteica dels virus esfèrics -per exemple en el senzill virus satèl·lit de la necrosi del tabac (STNV)- són els centres de les unitats estructurals pentagonals els que formen l’icosaedre.

Tampoc es pot passar per alt la semblança estructural del superful·lerè amb el primer model del cosmos de Kepler esmentat anteriorment: en l’estructura esfèrica, la superfície exterior de la qual està formada pels àtoms d’oxigen de la perifèria, hi trobem inscrit un icosaedre format per 12 àtoms de molibdè (figura 7).

Portada del darrer fascicle d’Angewandte Chemie de l’any 1998 amb una bola molecular gegant -un dels keplerats- format per àtoms de metall i d’oxigen i un icosaedre inscrit que recorda els primers models cosmològics de Kepler en la seva obra especulativa Mysterium Cosmographicum.