imant

Aleshores es diu que estem davant d’una fase ferromagnètica o, el que és el mateix, es tracta d’un imant (fig. 3).

En la pedra imant (Fe₃O₄) o magnetita, per exemple, la naturalesa ha ajuntat ions Fe^III i Fe^II dins d’un empaquetament d’ions O^2-(oxo) i ho ha fet de tal manera que els moments magnètics de cada ió ferro se sumen fins i tot a temperatura ambient, i fan que presenti un elevat moment magnètic total que li dóna les característiques d’imant.

A temperatura molt baixa (< 4,8 K), tots els espins 1/2 associats als electrons desaparellats s’ordenen en la mateixa direcció i el compost es comporta com un veritable imant: presenta cicle d’histèresi amb un camp coercitiu i una imantació romanent.

Per exemple, les magnetites, grans blocs de pedra imant, es fabriquen amb un disseny molt similar durant 300 anys o més, o el microscopi de Leewenhoek, que és copiat àmpliament en un primer estadi, per després ser millorat a tota velocitat.

Els instruments intervinguts recentment per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa són: una màquina electrostàtica de Bonetti (figura 5), de llautó cromat, llautó lacat en negre, serrells de fil de llautó, acer, vidre, cos de fusta de noguera, corretges de cuir... que ara es troba al vestíbul de la primera planta de la Facultat; un reflector per a experiències de so i de calor, de llautó amb pèrdua de lacat, peu de fusta de noguera (figura 6); un tub de buit o de la pluja de Diana, de llautó amb pèrdua de lacat, vidre, fusta, camussa; un galvanòmetre de Bourbouze (figura 7), de llautó lacat en groc or i negre, fusta, imant, carret bobinat amb fil de coure revestit; una manxa de buit per introduir o extreure gasos en una campana de buit, de llautó lacat en groc or i negre, ferro, acer, fusta; un electrodinamòmetre de Weber (figura 8), del fabricant E. Ducretet & L. Lejeune de París, de llautó lacat en groc or, escales de plata, ferro, vidre, baquelita.

Safont va obtenir, en diverses ocasions, molt material de Josep Antoni Balcells; en particular, el 5 de desembre de 1833 va fer una despesa de 689 rals de billó en la compra d’estris de laboratori de vidre o de porcellana (flascons, pots, copes, matrassos, retortes, provetes, tubs, gresols...), productes químics i minerals o també, per exemple, un imant, un mirall convex, un compàs gran, una baula pneumàtica, un globus aerostàtic o un telescopi; materials i aparells pagats a Josep Antoni Balcells.