infart

Tots aquests canvis donen lloc a l'establiment d'un mitjà menys procliu a la trombosi (tant la microtrombosi repetida, en l'àmbit de la placa d'ateroma, com la macrotrombosi que bloqueja la llum vascular i provoca el corresponent infart) [6].

D'altra banda, els àcids grassos omega-3 poden afectar el grau de variabilitat de la freqüència cardíaca, la qual està relacionada amb el risc de patir arítmies cardíaques; una baixa o petita variabilitat en la freqüència cardíaca sembla estar associada a una major mortalitat després de patir un infart de miocardi.

S’ha observat un augment en el grau de variabilitat de la freqüència cardíaca en pacients que, després d’haver sofert un infart agut de miocardi, van rebre 5.200 mg d’àcid eicosapentaenoic i àcid docosa hexaenoic diaris durant dotze setmanes [8].

Un índex igual o superior a 8 es troba associat a la màxima protecció cardiovascular, mentre que un índex inferior a 4 seria indicatiu d'una baixa protecció potencial enfront d'un possible infart de miocardi [6].

L'intestí prim presenta lesions extenses i intenses d'infart hemorràgic.

Fontès feia observar, tanmateix, que la infecció així aconseguida pel filtrat de pus tuberculós, no passava, al començament, de l'estadi d'infart dels diversos grups de ganglis limfàtics, però que la reinoculació d'aquests ganglis a cobais nous feia aparèixer lesions ganglionars més accentuades, en les quals es trobaven bacils tuberculoses àcid resistents d'aspecte normal.

Molt sovint es troba solament un lleuger infart ganglionar.

Els ganglis d'aquests animals, trinxats i injectats sota la pell d'altres cobais, reprodueixen el mateix infart ganglionar, i si es fan passos d'aquestes lesions de cobai a cobai, esdevé (si bé no constantment), després de sis o vuit passos, de vegades solament després de tres, que es fan veritables lesions tuberculoses, amb nòduls que evolucionen cap a la caseïficació.

El pus d'aquest abcés, inoculat subcutàniament a un altre cobai, li produeix, als dos mesos i mig, una forta alergia tuberculínica (reacció intracutània necròtica) i un infart del gangli corresponent.

Aquesta sang, filtrada o no, pot determinar, quan s'inocula sota la pell a un cobai a la dosi de 20-30 cc., un infart ganglionar benigne que desapareix en unes setmanes.

Aquests canvis consisteixen en tumefacció, degeneració albuminoide, la presència de motllos tubulars i, en un cas, una lesió poc clara, interpretada provisionalment com un infart, però tanmateix molt peculiar, perquè en lloc d'una zona de forta necrosi, amb reacció tot entorn, la necrosi estava mal limitada i túbuls necrosats aïllats s'estenien, com els radis d'un ventall, fins a molt lluny de la zona de necrosi total, penetrant profundament en la regió dels túbuls normals.