iode

Contenen minerals com potassi, magnesi i en menor quantitat fòsfor, iode, crom, seleni, ferro i calci.

A la carrera s’estudiava, però només sabíem que sublimava el iode, així es purificava.

Però, d’elements, vaig aconseguir-ne només sis: calci i magnesi, a les llets; ferro, a un suc; fluor, fòsfor i iode, a una sal de cuina.

En aquests casos hem d'acceptar forçosament que la iodotirina existent en la glàndula, iode metabolitzat, no s'utilitza o bé s'utilitza sols deficientment.

Noresmenys ens està dient clarament el fet de trobar en aquests golls una alta quantitat de iode elaborat, que justament té d'ésser així perquè s'acumula, perquè no té sortida i això ens explicaría el perquè altres golls coloides grans contenen iodotirina.

Al costat d'altres funcions antitòxiques del fetge s'han d'incloure també aquests canvis delicats de textura química dels compostos d'iode que fan inofensiu aquest iode abans de son ingrés en la gran circulació.

Per altra banda és també un fet conegut que la glàndula tiroides és la part de l'organisme que conté més iode.

D'això s'ha tret la conclusió lògica que té d'ésser la tiroides l'encarregada de metabolitzar l'iode que ingressa amb els aliments.

Aquí hem de fer notar que l'acció de la iodotirina i l'acció de l'iode són dues coses totalment distintes.

La iodotirina és inofensiva per al sistema simpàtic i l'iode no ho és.

Per investigacions en el gos s'ha demostrat que la injecció intravenosa d'iodur sòdic o potàsic produeix devegades, pel seu element iode, signes idèntics als del Basedow.

En això hem de veure indubtablement la influencia de l'acció del fetge, ja que l'iode que ingressa en el tubus digestiu forçosament és dut a aquest orgue pel sistema de la porta.

Hem de suposar, doncs, per al gos al menys—nostre subjecte actual d'experimentació—que l'iode que ingressa en son aparell digestiu i que ja per aquesta sola circumstancia no hi desenrotlla la seva acció vagotropa o simpàticotropa, sols en el fetge pot haver sofert la seva transformació en element innocent.

En aquest cas se tracta amb tota seguretat del següent: en la glàndula tiroides malalta (en realitat atròfica), de funció per tant o viciosa o deficient, no ha pogut ésser elaborat tot el iode que hem administrat, no ha pogut ésser transformat en iodotirina, en iode biològic i aquest iode no metabolitzat circula en la sang, i obra sobre'ls sistemes del vagus i del simpàtic i ens produeix els signes del Basedow.