iridi

Aquesta cadena de comparacions ha de continuar fins a arribar a la unitat de massa del sistema internacional d’unitats (el quilo de platí i iridi que es conserva al Bureau International des Poids et Mesures a Sèvres, prop de París).

Així, elements relativament abundants inicialment, com el níquel (E⁰(Ni²⁺/Ni) = -0,25 V) i el cobalt, i d’altres no tan abundants, com el platí, el ruteni i l’iridi, es van concentrar al nucli de la Terra i la seva abundància a l’escorça —que és d’on extraiem els metalls amb processos químics— va minvar de manera molt important (figura 6):

Fe⁰ + Ni²⁺ ? (Fe,Ni)⁰ + Fe²⁺

Doncs bé, resulta que just en els sediments d’arreu que corresponen al moment de l’extinció dels dinosaures i d’altres espècies, hi ha una concentració anormalment elevada d’alguns metalls de transició que a l’escorça de la Terra són especialment escassos. Parlem, per exemple, de l’iridi i l’osmi.

I. Símbol de Berzelius per a l’iridi (Ir).

Ossan (1827) cregué identificar-lo en una mostra de ruteni (Ru), però posteriorment fou caracteritzat com a iridi.