magnesi

Taula 1. Resultats de l’anàlisi de clorurs, alcalinitat, calci, magnesi i duresa.

Així, la presència important de sodi en l’aigua la fa desaconsellable per a persones amb hipertensió, la presència de calci és bona per al desenvolupament ossi, mentre que una alta duresa (presència de sals de calci i magnesi) en l’aigua corrent no és aconsellable per a la dutxa si es pateix dermatitis atòpica.

Els anions més freqüents són els bicarbonats, els sulfats i els clorurs, I els cations més freqüents són el sodi, el potassi, el calci i el magnesi.

El residu sec està format fonamentalment per sals de sodi, potassi, calci i magnesi.

Les aigües riques en sals de calci i magnesi són bones en el cas de problemes de desenvolupament ossi, però desaconsellables per a les rentadores i els rentavaixelles, en els quals hi produeixen incrustacions de carbonats.

Per exemple, el Kamut® conté entre un 30 i un 35 % més de magnesi i de zinc que altres varietats integrals.

d) Minerals com el potassi, el magnesi, el zenc, el ferro i el seleni (taules 7 i 8) són presents en grans quantitats a la carn.

Contenen minerals com potassi, magnesi i en menor quantitat fòsfor, iode, crom, seleni, ferro i calci.

La fibra alimentària, a més d'afavorir la sacietat i alentir el buidatge gàstric, afavoreix el trànsit intestinal, facilita l'absorció d'ions divalents com el calci i el magnesi, millora la tolerància a la glucosa, redueix l'absorció de colesterol i regula els seus nivells plasmàtics, i a més té efecte prebiòtic, ja que afavoreix el creixement de bacteris fermentatius al còlon, que dificulten l'assentament d'altres patògens, alhora que la seva fermentació acidifica el medi i redueix la producció de substàncies irritants i/o tòxiques.

Minerals:també podemtrobar al cafè força varietat de minerals, dels quals destaquen el magnesi i el potassi, que aporten el 22 i el 5 % de les quantitats diàries recomanades per a cada mineral respectivament (per cada 100 ml de beguda).

Val a dir que aquests sistemes enzimàtics necessiten diversos minerals (cofactors metàl·lics) per funcionar correctament: seleni, magnesi, coure, manganès i zinc, principalment.

La mesura de l’activitat del ¹⁴C es realitzava transformant el carboni de la mostra en diòxid de carboni que, amb magnesi, es reduïa a carboni elemental, el qual s’introduïa en el tub del detector, i en recobria la paret interna.

Em van cridar l’atenció les llets i els preparats làctics, amb greix, amb mig greix, sense greix, amb calci, amb calci natural, amb calci de la llet, amb magnesi, amb àcids omega-3, sense greix animal i amb greix vegetal, sense lactosa, amb suc de taronja.

La primera tria d’etiquetes —la meva primera «tríada»— fou la de la figura 1: dues llets, amb calci i amb magnesi, i un suc, amb ferro.

Però, d’elements, vaig aconseguir-ne només sis: calci i magnesi, a les llets; ferro, a un suc; fluor, fòsfor i iode, a una sal de cuina.

A semblança de l'acció del calci (més o menys activament) es comporten, segons la dosi, els cations divalents del mateix grup: bari, magnesi i estronci.

Els dits autors no aconseguiren en el gos resultats positius per la injecció del magnesi ni de l'estronci.

Entre les sals que poden concórrer amb les vitamines a la regulació nutritiva, tenim en primer rengle les que formen part essencial de la substància cel·lular, el calci, el magnesi, el fòsfor, el potassi, el iode, el ferro, etc.

Per no escurçar la vida de l'animal per dèficit de clorur sòdic, i per evitar altres pertorbacions que també es presenten i que res tenen que veure amb el metabolisme de les substàncies orgàniques, es nodria el gos, durant aquesta prova, amb aliments rics en clorur sòdic, però pobres de calci, fòsfor, potassi, magnesi, iode, ferro, etc., i completament lliures de vitamines.

En els seus darrers treballs, Lohmann (97) sosté que el sistema de coferment necessari per a la formació de l'àcid làctic en el múscul està constituït per tres components: Fosfat inorgànic + adenilpirofosfat + magnesi.

El que els dos coferments tindrien de comú seria segurament l'anar lligada llur acció a la presència de magnesi en llur complexe zimàsic.