mineralogia

Fins llavors, aquesta, de la mà de la mineralogia, s’havia limitat a l’estudi de la morfologia exterior dels cristalls.

La recerca a Catalunya tingué lloc al Laboratori de Cristal·lografia i mineralogia de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

Malgrat que ja es coneixia la possibilitat d’utilitzar la difracció dels raigs X, la majoria dels naturalistes espanyols es mostraven recelosos sobre la importància, fins i tot, dels mètodes òptics i geomètrics en la determinació de minerals, essent hereus d’una concepció de la mineralogia reticent a dependre excessivament de les matemàtiques.

Posteriorment, durant els períodes 1924-1930 i 1934-1939, exercí el càrrec de director del Museu de Ciències Naturals, ocupant-se personalment de la secció de mineralogia.

Entre d’altres, el curs 1894-1895 es refà el terrat de «la torre»; el curs 1897-1898 s’instal·là a la mateixa torre el laboratori de mineralogia i micrografia.

El canvi més dràstic va consistir a substituir completament els volums dedicats a la mineralogia de Buffon, escrits amb criteris anteriors a la revolució química de Lavoisier, per la tercera edició del Traité de mineralogie de Charles Felix Blondeau, publicada el 1827, tal com ens ho fa saber Bergnes a l’advertència del primer volum dedicat a aquesta matèria: 228 A.

Però no ho va fer ni en el primer i el darrer volum, ni en el tres de mineralogia que, com ja hem dit, no són de Buffon, ni en els sis volums dels suplements de Cuvier.

Això sí, Yáñez sempre reconegué les mancances de l’obra de Linné en la mineralogia, motivades pel desconeixement que a la seva època es tenia de la química, necessària per la seva adient classificació.

- Agustí Yáñez i Girona (1789—1857): científic barceloní que es va dedicar a diverses disciplines: història natural, mineralogia, química, farmàcia, etc.