model

En aquest sentit, es proposa crear una estructura dels guions de pràctiques seguint un cicle d’aprenentatge (Pintó i altres, 1999) i fer-ne una aplicació a l’aula en què la predicció de la forma del gràfic i de l’evolució del fenomen per part dels alumnes, com també la comparació posterior dels resultats obtinguts amb les prediccions i amb el model teòric, siguin rellevants.

El concepte de model predictiu ens porta al darrer nivell.

El segon problema, i més important, és que la realitat és summament complexa i, per ser honestos, no hauríem d’explicarla amb models simplificats.

Sekanina (1985) mostrà l’orientació de la cua del cometa en les successives aparicions 1927-1978 i estudià les característiques del nucli del cometa 32P/Comas Solà en base a un model de precessió del nucli.

Creia que les pertorbacions són el producte del moment transferit al cometa com a conseqüència de la sublimació de l’aigua gelada d’una petita sortida sobre el nucli en rotació, i estudià la variació dels elements orbitals suposant un model modificat, model base.

La precessió necessària en aquest cas és menor que la implicada per l’altre model de nucli (Sekanina, 1985).

Així, si la relació entre les dues variables, massa i període, cau dins de la zona dels cometes de grandària i període coneguts, per un model de nucli en forma d’esferoide allargat, el període seria de 14 ± 4 h i si fos un esferoide aplanat seria de 2,4 ± 0,4 h.

Królikowska et al. (2001) van tornar a estudiar el cometa 32P, conjuntament amb cinc cometes erràtics més, considerant el model de precessió forçada del nucli no esfèric en rotació de Sekanina, però que l’activitat del cometa, o expulsió de gas del nucli, varia respecte al pas del periheli, de la mateixa manera que també pot variar el paràmetre que dóna la màxima activitat respecte al migdia del cometa, i que l’activitat del cometa canvia durant l’interval de temps considerat.

Amb aquest estudi, i tenint en compte les observacions astronomètriques del pas de 1996 del cometa, creia que el model d’un esferoide allargat pel nucli del cometa és el que millor explica les observacions, essent la raó del radi equatorial respecte al polar 0,78.

Una característica que demostra que sovint l’arquitectura preindustrial de funció religiosa (model barroc funcional) estava perfectament engalzada en una tecnologia simplista (fàcil d’organitzar i d’executar).

Un seguit de modificacions puntuals, respecte al disseny inicial, que ens permet deduir que en aquest cas els plànols arquitectònics continuen excessivament preocupats per reproduir el model estilístic desitjat, deixant per a la direcció d’obres les decisions complementàries sobre aspectes de dimensionament estructural, etc.

Un model estilístic (barroc funcionalista) d’una gran lògica que permet una total previsió de l’obra (determinisme científic) amb la possibilitat d’introduir rectificacions durant l’execució.

A més, l’esforç i la tasca de Vallhonesta fou model per a altres propostes d’admissió; com ja hem vist, la de l’enginyer industrial Caro Meléndez, pensionat l’any 1867 per la província de Sevilla.