molecular

I, finalment, som en l’univers químic quan ens estem movent en la continuïtat entre el món microscòpic i el molecular.

Quan un cromosoma es descriu successivament en termes d’ADN i de cadena de desoxiribosa, àcid fosfòric i bases nitrogenades, passem directament de la descripció d’un objecte microscòpic —el cromosoma— a l’estructura atomicomolecular, domini de la bioquímica i la biologia molecular.

Es demana als alumnes que diguin quines característiques té la peça que representa l’emulsionant, de manera que constantment relacionin el que veuen en l’experimentació amb la interpretació a nivell molecular.

La seva investigació ha estat orientada envers la simulació molecular i multiescala de materials polimèrics i de nous materials amb aplicacions en el camp de la nanotecnologia.

Però la ciència avança i ara l’home els pot fabricar sintèticament, fins i tot, a escala molecular.

L’emparellament de les bases nitrogenades presents a la seua estructura (adenina, timina, citosina i guanina al DNA; la timina és substituïda per uracil a l’RNA), mitjançant enllaços específics d’hidrogen, és la base estructural del reconeixement molecular que opera durant l’autoreplicació.