molsa

L'ombra que fan els arbres condiciona en molts d'aspectes el microclima silvàtic i les possibilitats de vida de les plantes del sotabosc, però també aquestes, siguin arbusts, lianes, herbes o molses, tenen funció dins l'ecosistema.

Dins aquests coixinets de molsa (hipnàcies), pels quals s'esmuny l'aigua, hi viuen comunitats nematòdiques diverses, i hi dominen les espècies Dorylaimus stagnalis, Tripyla papillata i Actinolaimus macrolaimus.

Es tracta d'un medi molt àcid (pH: 4-5), format per Sphagnum, sense cap altra molsa acompanyant.

Els nemàtodes són elements importants de la microfauna de les molses i dels sòls brioedàfics, així com de la vegetació muscínia de les aigües dolces.

Ecològicament considerada, la torbera ve a ésser una mena de pont entre el biòtop aquàtic i el de les molses.

Els biòtops estudiats en aquesta nota comprenen una selecció un xic variada: torberes pantanoses, torberes higropètriques, llacunes torberoses, molses de fonts, estanys i rierols, torberes d'alta muntanya i coixinets i tapissos de molses.

A més dels Sphagnum, la vegetació muscínia alberga així mateix molses hipnàcies (Drepanocladus).

Aquest biòtop, un xic similar als aiguamolls, ofereix una vegetació fonamental de molses hipnàcies (Drepanocladus, Bryum, Philonotis), i alberga una comunitat nematòdica oscil·lant entre la de les veritables torberes i la dels rius i els estanys.