nervi motor

L'accio decaient més netament vasomotor i físic, la filtració de I'aigua i l'addició osmòtica de les sals es fa ja diferentment al ronyó enervat que al ronyó íntegre tan bon punt s'inutilitzen els conductors nerviosos; l'acció de faisó química, l'elaboració dels tòxics de la sang urèmica, no és de moment alterada per la incomunicació amb el sistema nerviós, però més tard les cèl·lules renals no reaccionen enfront el seu excitant adequat, car són incapaces de mantenir la seva composició química i les llurs disposicions funcionals si els manquen les excitacions procedents del sistema nerviós extrarrenal, el qui exerciria una veritable acció tònica i tròfica, comparable, ho repetim, a la que sobre les fibres musculars estriades exerceixen els nervis motors.

Raventós ha portat a la nostra consideració la prova que fins els nervis motors del preparat neuromuscular de la granota poden ésser fets inconductors per la nicotina, tal com ho faria la cocaïna, per exemple.

La paràlisi dels nervis motors va ésser descrita per Rosenthal (3) en la gallina, a la qual injectava 10 ó 15 mil·ligrams de nicotina, creient que era produïda per una acció sobre la placa motriu; i últimament , Rizzolo (4), treballant sobre substància blanca del cervell, ha trobat, després de l'aplicació de nicotina al 2 per 100, un augment fins al 100 per 100 de la cronàxia dels punts òptims per als moviments de les parpelles i de flexió.

Com veiem, l'acció de caràcter més netament vasomotor i físic, la filtració de l'aigua i les sals de la solució salina injectada es fa diferentment que al ronyó íntegre, tan bon punt es tallen els conductors nerviosos; l'acció de faiçó química, l'elaboració de la sang urèmica, no és de moment alterada per la incomunicació amb el sistema nerviós; però, passats uns quants dies, les cèl·lules renals no reaccionen enfront el seu excitant específic, car han degenerat funcionalment, per ésser incapaces de mantenir la seva consitució química si els falten les excitacions procedents del sistema nerviós extrarrenal, el qual exerceix sobre les cèl·lules nobles del ronyó una veritable acció tròfica, comparable, repetim, a l'exercida prop de les fibres musculars estriades pels nervis motors.

Creiem que per aquests fets és l'element epitelial renal comparable a les fibres estriades dels muscles esquelètics que reben dels seus nervis motors alhora que les incitacions per a modificar el seu estat de repòs, I'assistència tònica i tròfica de que depèn estretament el seu metabolisme i les seves aptituds funcionals.