paleontologia

Encara dins el marc de l’excursionisme, el juliol de 1908, Font, Vidal i el químic Francesc Novellas crearen la secció de Geografia Física i Geologia del CEC, que tenia com a objectiu estudiar la topografia, la geologia i la paleontologia de Catalunya mitjançant excursions curtes on es farien observacions i es recollirien materials per crear un fons amb l’ajut dels socis delegats de tot el Principat.

Aquest fet donava un pes aclaparador als eclesiàstics en els estudis de ciències naturals, en especial en la geologia i la paleontologia.

Durant la primera dècada del segle, Almera i els seus ajudants treballaven en els fulls quart i cinquè del mapa, referents a terrenys gairebé del tot granítics; segons Enric Aragonès, les condicions granítiques són la causa que la petrologia de les roques ígnies i metamòrfiques ocupin el lloc de la paleontologia en la caracterització de les unitats cartografiables durant aquesta època (Aragonès, 2005: 151).

L’endemà s’entrevistà amb Jacobo Rubio (1824-1898), professor a l’Escola de Mines, institució que visitaren junts el dia 5.6 A l’Escola, Rubio li presentà el seu company Justo Egozcue (1833-1900), professor de geologia i paleontologia des de 1866 i autor d’alguns manuals d’ensenyament molt influents relatius a aquelles matèries (López de Azcona, 1988).

Per una altra banda, Yáñez fou estudiós i coneixedor de la paleontologia de l’època, i també acceptà, com ho feu Buffon, l’existència d’altres èpoques diferents a la Terra, que es podien reconstruir a partir dels fòssils (Yáñez, 1821).