pancrectomia

Gley (24) ha estudiat els efectes de la pancrectomia sobre l'activitat de les suprarenals, i com que no ha trobat cap diferència en el poder vasoconstrictor de les glàndules suprarenals després de la pancrectomia, posa en dubte la interrelació sostinguda per Eppinger, Falta i Rudinger (25) entre pàncreas i suprarenals.

Kauffmann (30) sosté que la denervació total del fetge no afecta la regulació de la glucèmia en els animals diabètics per pancrectomia, encara que la faci baixar sempre en els animals normals.

Kumagai i Osato (123) assenyalen el mateix efecte amb la limfa de gossos pilocarpinitzats, que disminuiria la glucosúria en gossos amb pancrectomia parcial.

La quantitat de teixit pancreàtic transplantat en relació a la que posseïa l'animal abans de la pancrectomia, no modifica, dintre de certs límits (dues o tres vegades més o quinze vegades menys), els efectes antidiabètics; es veu, en tot cas, una desigual velocitat en la caiguda de la glucèmia.

Es fa l'observació en un animal sa, prenent-li, en començar la pancrectomia, un tros de múscul i una mostra de sang.

Malgrat tot, Ciminata (2) ha publicat experiències de les quals dedueix que la denervació d'ambdues suprarenals produeix, en el gos, la desaparició del síndrome diabètic causat per la pancrectomia total.

Així, doncs, en dues experiències, massa incompletes per a justificar conclusions definitives, però que són el començament d'una sèrie experimental en curs, no s'ha pogut apreciar la més petita influència de la denervació suprarenal bilateral sobre la diabetis greu per pancrectomia total, anterior o posterior a la denervació, ni sobre la diabetis benigna per pancrectomia parcial anterior a la denervació.