pantalla

Al laboratori, IBM ja ha creat transistors basats en aquesta tecnologia i Samsung aquest any 2003 ja vendrà pantalles de televisor basades en nanotubs.

Cada grup-classe entrava a una hora determinada i cada alumne ocupava una pantalla.

Al final de la classe sortia a la pantalla la puntuació obtinguda i, com tothom pot suposar, l’alumne acabava estressat.

És a dir, portant a l’extrem les aplicacions identificades, podríem imaginar un usuari en el món 4G ple de minúsculs sensors/ actuadors de cap a peus, on, a tall d’exemple, les ulleres incorporessin pantalles i càmeres digitals en miniatura, les camises (entre altres tipus de roba) estiguessin fetes de flexible high-tech plàstic que canviessin de disseny gràcies a les micropantalles de televisió incrustades, publicitat personalitzada que ens arribaria en els diferents centres comercials quan ens apropéssim al punt de venda corresponent, etc.

Per exemple, suposem que un dels objectes virtuals és una pilota que està estàtica al mig de la pantalla.

Tornem a l’exemple de la pilota estàtica a la pantalla.

Tan sols cal que l’usuari sigui molt a prop de la pantalla i s’esdevingui aquesta relació directa entre el cos de l’usuari i els objectes virtuals.

L’usuari és tan a prop del sistema de visualització que pot veure les parts del seu cos en relació directa amb els objectes virtuals representats a la pantalla.