A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
peixnom masculí |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 56 Hem estudiat la seva presència i formació en vi, cacau, peix i derivats, formatges i també embotits i altres derivats de la carn. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 56 S’estudien les condicions òptimes per a les coccions al buit de peixos amb diferents quantitats d’aigua, proteïnes i greixos en la seva composició. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 56 La finalitat d’aquest treball és establir una teoria global que relacioni temps i temperatures per a la cocció al buit dels peixos frescs i congelats, tot tenint en compte si influeix en la cocció l’addició de líquids de domini dins la bossa i analitzant si hi ha diferències entre els peixos frescs i congelats preparats mitjançant aquesta tècnica. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 56 Les proteïnes que formen les carns dels peixos són molt més sensibles a la temperatura que les proteïnes dels mamífers. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 56 A diferència dels mamífers, en els peixos el col·lagen no té un paper important (en tenen deu vegades menys quantitat que aquells). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 430 Es ben sabut que aquesta degeneració tan sols té lloc en les classes superiors dels vertebrats (reptils, ocells i mamífers), mentre que no es presenta en els peixos i amfibis, i és per aquest motiu, explicable per senzilles raons filogèniques, que admetem una sola fihació d'òvuls primordials i així la teoria d'ovogènesi i espermatogènesi que més ens satisfà l'esperit, és aplicable a tot el conjunt del regne animal, com diu encertadament el professor Bugnion, de Lausanne. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 430 Es conegut de tothom el fet curiós que en l'amfibi anur Alytes obstetricans (gripau llevador) és el mascle qui es carrega sobre les potes posteriors els ous i els porta fins que surten les larves o caps grossos; d'una manera semblant com entre els peixos el mascle de l'Hipocampus brevirostris L. (cavall marí) els allotja en les seves bosses incubadores. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 430 A conseqüència d'aquesta gran massa de trofoplasma, l'embrió apareix estès sobre el pol animal, a la manera com s'esdevé amb els ous telolecits de peixos, reptils i ocells, fins a tal punt que es podrien confondre. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1925) Freqüència: 430 A. Kuliabko (16) pogué mantenir en vida, per llargues hores, el cap de diferents peixos, una vegada aïllat de tot l'animal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1932) Freqüència: 430 La hipòfisi intermèdia té un principi d'acció ben comprovada sobre els pigments o substàncies melanòfores de la pell d'alguns batracis [Houssay, Giusti i Guñalons (8), Schurmayer (9)] i peixos [Zondek (10)]. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons