peroxidasa

La ciclooxigenasa és un enzim de membrana bifuncional, amb una funció ciclooxigenasa i una altra peroxidasa.

L’estructura tridimensional de l’enzim presenta quatre dominis clarament diferenciats: dos a la part N-terminal, un domini denominat de factor de creixement de l’epidermis, un domini hidrofòbic involucrat en l’ancoratge de l’enzim a la membrana, el centre actiu de la funció ciclooxigenasa, i, finalment, el centre actiu de la funció peroxidasa, on s’allotja el grup hemo.

D'aquests, els més interessants són els de Canellakis, que, comparant l'acció de diversos enzims (citocrom oxidasa, uricasa, peroxidasa, lactoperoxidasa i catalasa), observen que actuant en presència de peròxid d'etil, la catalasa és l'enzim que produeix una transformació més intensa de l'àcid úric, ja que a partir d'ell es formen els següents: alantoina, àcid oxònic, àcid cianúric, àcid paravànic, àcid oxaIúric, carbonil-diurea, oxalil-diurea i urea.

Existeixen proves experimentals molt demostratives d'aquesta interrelació peròxids-colagen, tant pels estudis in vitro de KALIANKAR i de MARASAS, que per l'acció de peròxid l'hidrogen s'origina hidroxiprolina a partir de prolina, hidroxilisina a partir de lisina, i glicina a partir de beta-alanina, com pels estudis de WORSTEIN i d'altres en què la hiperformació de colagen en el granuloma experimental va paral·lelament lligada a una hiperactivitat dels enzims de peroxidació (catalasa i peroxidasa); punt, aquest darrer, que es relaciona directament amb les nostres experiències sobre el granuloma que hem esmentat al principi.

La catalasa es troba dins la cèl·lula, concretament en unes inclusions citoplàsmiques dites perioxisomes, juntament amb una peroxidasa i una oxidasa.

Els treballs de Kessel (40) Zcrhih (73) i Shade i Shivers (62), que han utilitiat peroxidasa de rave, han demostrat histoquímicament que existeix una incorporació de materials des de l'espai perivitel·lí als oòcits mitjançant pinocitosi.

D'altra banda, la presència d'invaginacions de membrana, i també de cossos multivesiculats i densos, indica que també presenten una gran activitat d'absorció (222, 223), la qual cosa s'ha comprovat per la incorporació de traçadors, com ara la tinta xinesa o la peroxidasa de rave, que apareixen concentrats en els cossos multivesiculats després d'haver estat aplicats en la llum tubular (58,23 1).