ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

petroli

nom masculí
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2002)
Freqüència: 27

Molts productes orgànics bàsics, com ara el clorur de vinil, el benzè, l’estirè i metanol, entre d’altres, o bé productes derivats, s’obtenen del petroli mitjançant refinat catalític, i són una mostra de l’impacte de la catàlisi en el desenvolupament socioeconòmic actual.




Revista de la Societat Catalana de Química (2002)
Freqüència: 27

Un exemple molt estudiat és el catalitzador de platí per a la síntesi de HNO3, el qual té una vida activa d’uns pocs mesos (sis, aproximadament); els catalitzadors basats en platí emprats en el refinament de petroli duren uns tres anys, mentre que el catalitzador basat en ferro per a la síntesi de NH3 es manté operatiu en planta per períodes d’uns deu anys.




Revista de la Societat Catalana de Química (2002)
Freqüència: 27

Hi ha evidències creixents que la producció mundial de petroli arribarà a un màxim i decaurà aviat en aquest segle.




Revista de la Societat Catalana de Química (2003)
Freqüència: 27

El carboni que es troba en equilibri estàtic està reclòs en compartiments aïllats, com ara els dipòsits de petroli, de carbons minerals i de roques sedimentàries.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 34

La contribució dels combustibles fòssils emissors de CO2 és la més significativa: donat que és la suma de carbó, petroli, gas i cogeneració.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 34

S’observa que les dues fonts que tenen un pes major són el petroli i després el gas, ambdues amb un grau d’autoabastiment molt baix, 0,4 % i 1,3 %.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 34

La figura 9 compara el combustible consumit, i contrasta el cas de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) que necessiten al voltant de 2 milions de tones de combustible l’any enfront de l’urani, de què només es necessiten 24 tones.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 34

En aquest sentit es pot afegir una altra reflexió: què té més risc per al medi ambient, la utilització del petroli o l’energia nuclear? Recentment hem vist l’impacte ambiental del vessament al mar generat pel petrolier Prestige.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 34

A Espanya el consum de petroli és de 100 milions de tones l’any.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 34

Sense fer un estudi massa rigorós podríem dir que aproximadament cada deu anys hi ha un vessament significatiu de petroli al mar.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 5

Els materials cremats tradicionalment han estat: l’oli vegetal, els materials tipus betum procedents del carbó i del petroli, les resines vegetals i també diversos greixos i olis de procedència animal.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 5

Pel que fa al combustible emprat, considera que aquells que necessiten una sortida d’aire forçada no són apropiats per al treball al túnel; entre ells hi ha els derivats dels quitrans de carbó o de petroli.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009)
Freqüència: 5

van der Weyde va patentar un altre fluid mescla de petroli, nafta i èter al qual va posar el nom de Chemogene.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009)
Freqüència: 5

Un altre personatge especialment rellevant és Luis Emir Hassan Aloysius d’Asteck-Callery (sic.), autor de 24 de les patents localitzades, i que tracten fonamentalment de l’aplicació de la radioactivitat a processos d’obtenció de derivats del petroli i en menor mesura de l’aplicació del radi a l’enllumenat.4 El cas de D’Asteck-Callery és prou singular com per tractar-lo separadament quan examinem la distribució geogràfica de les patents (vegeu taula 1), car la gran quantitat de patents que va presentar (prop d’un 40% del total) pot distorsionar la nostra anàlisi tot mostrant un predomini clar (un 70% enfront del 30%) de les patents registrades per residents a Espanya respecte a estrangers.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009)
Freqüència: 5

També en aquest cas la presència d’un nucli de patents molt semblants sobre l’ús de la radioactivitat en el processament del petroli presentades per D’Asteck-Callery col·loca les aplicacions de la radioactivitat a la indústria química com les receptores de més patents de manera destacada.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons