placenta

Llavors hi introdueixo una petita gradeta de platí, amb una serie de mitjos cubres quce porten enganxats talls de placenta molt ben fixats i d'altres teixits de 5 µ de gruix, treta la parafina i estèrils (passant-los de l'alcool absolut a l'aigua estèril o bé immergint-los en aigua bullenta 3 ó 4 minuts).

Inactivo el sèrum a 56° una hora, i amb aquest sèrum repeteixo l'observació amb noves preparacions de placenta i altres teixits.

L'extret aquós alcalí de placenta diluit té la mateixa propietat, però l'acció és tant més intensa, que els nuclis gairebé arriben a desaparèixer; els controls queden intactes; el fetge de goç no s'altera.

Aquesta observació fa deduir, si es confirma, que la placenta segrega una triptasa específica per a les molècules d'estructura placentaria coagulades o no, que aquest ferment circula per la sang i que tan sols sería realment eficaç en mitjà alcalí; així, si fos capaç d'atravessar l'epiteli intestinal desintegraría del quim les cèl·lules d'estructura placentaria o la sintetisaría si s'acumulés en el cos de les cèl·lules d'epiteli, i d'aquesta manera la placenta, independentment de l'organisme mare, absorbiría els aliments que necessitaría per al seu creixement insòlid.

La placenta, i amb ella el fetus, vindría a ésser per intermedi d'aquest ferment un paràsit intestinal de la mare, com una tenia.

La hipòtesi de ferment defensiu ja no sería més aplicable a aquest ferment, puix és segregat per la mateixa placenta.

Això explicaría per què ha estat impossible produir experimentalment un ferment específic injectant placenta a un animal: perquè es presenti el ferment específic és indispensable l'existencia de placenta viva que'l segregui.