pleural

A l'autòpsia es comprova sempre gran hemorràgia que ompla la cavitat pleural o del pericardi i aparta els pulmons de la seva posició natural.

En efecte: n'hi ha prou amb una simple punció cardíaca per a fer aparèixer en el cobai accidents molt fàcils de confondre amb els anafilàctics, que el condueixen a la mort, ja immediatament, ja al cap d'algunes hores, trobant-se a l'autòpsia la cavitat pleural plena de sang i els pulmons apartats de la llur posició normal.

I, així, tots els metges admeten que una limfocitosi significa tuberculosi; que una polinucleosi, en canvi, seria depenent d'una afecció inflamatòria diferent (neumocòcica, per exemple); que la presència gairebé exclusiva de cèl·lules endotelials correspondria als transsudats de les afeccions cardiorenals; que l'eosinofília pleural podria potser referir-se a la sífilis.

La cèl·lula endotelial caracteritza la reacció pleural senzillament.

Aquestes lleis reaccionals de la serosa pleural (i crec que el que he dit per a ella és aplicable a totes les altres seroses) tenen llur analogia en ço que passa amb la citologia hemàtica de les malalties infeccioses, en la qual s'admet una determinada fórmula leucocitària per a cada una d'elles (ço que també exposa a errors), i en les quals, per sobre de tot, existeix una llei general, que és ço que té major importància, segons la qual llei en les malalties infeccioses s'observen successivament les següents etapes: leucopenia general, polinucleosi, mononucleosi, eosinofília de convalescència.