pol

És a dir, tota partícula manifestava certa polaritat que, en funció del tipus d’electricitat en excés en un pol respecte de l’altre, determinava que la substància tingués un caràcter electropositiu o electronegatiu.

Aquest sistema de Berzelius ha estat qualificat de dualista, perquè estava fonamentat en la idea que en qualsevol partícula coexistien dues parts o pols, un dels quals posseïa més electricitat d’un tipus que la que l’altre pol podia neutralitzar mitjançant electricitat del tipus contrari.

Els àtoms polaritzats de substàncies diferents podien formar àtoms compostos d’una nova substància si es col·locaven de manera que entressin en contacte pels pols oposats.

Si així succeïa, els pols en contacte descarregaven mútuament la seva electricitat, de la qual cosa en resultava un àtom compost que continuava gaudint de certa polaritat residual.

Els àtoms individuals romanien units fins que, mitjançant alguna operació —amb la pila elèctrica, per exemple—, els pols descarregats recuperaven el seu estat original.

Aquestes dades van acompanyades d’atractives representacions gràfiques de l’evolució de la concentració de l’ozó sobre el pol sud en els darrers anys, i ofereixen la possibilitat de visualitzar-les com a imatges animades.

La taxa actual de deposició de materials orgànics transportats per micrometeorits i pols interestel·lar s’estima en uns 3 · 10⁵ kg per any, que fa 4.0 Ga hauria pogut arribar a ser de 5 · 10⁷ kg/any.