polimorfisme

La primera qualitat histològica que hem pogut observat sempre en els elements de Langerhans és el polimorfisme de les seves agrupacions, qualitat que ha estat origen de vives discussions entre els històlegs.

Com a punt de partida hem triat l'espècie Physa acuta Drap., per la seva relativa abundància, polimorfisme, mida petita que facilita les tècniques histològiques i, a més, pel fet d'ésser la família dels físids la menys estudiada en relació amb la dels limmneids i ancílids.

Començant amb les hemoglobines de l'home hom veu que són moltíssimes les molècules proteiques que presenten polimorfisme genètic, o sigui que en les poblacions presenten diferents variants controlades per al·lels del mateix locus genètic, amb freqüències relativament altes.

Com a treballs experimentals impulsats pel descobriment dels polimorfismes moleculars, cal considerar les anàlisis del polimorfisme per a l'esterasa 6, en poblacions experimentals de laboratori de Drosphila melanogaster, realitzats per Kojima i Yarbrough en els quals demostren que el polimorfisme és mantingut perquè els coeficients de selecció a què estan sotmesos els al·lels del locus que controla les variants d'aquesta esterasa depenen de les freqüències gèniques.

En aquests polimorfismes, a més, el nombre d'al·lels sol ésser elevat.

D'acord amb la teoria del llast genètic, hom arriba a la conclusió que les poblacions no poden sostenir gaires polimorfismes segregacionals, és a dir, dependents de superioritat dels heterozigots.

Les dades recents sobre l'alta freqüència dels polimorfismes moleculars en les poblacions naturals comporten que el model de Kimura i Crow no s'adapti a la realitat, o bé que factors diferents a la superioritat dels heterozigots són els principals responsables de la conservació de la variabilitat en les poblacions.

Hom constata, per tant, corn I'estudi de la variabilitat molecular ha promogut l'elaboració de models teòrics que, contràriament al de Kimura i Crow, fan acceptable que en una població puguin coexistir nombrosos polimorfismes genètics mantinguts per superioritat dels heterozigots.