proteoma

La nutrigenòmica se centra en l'efecte dels nutrients sobre el genoma, el proteoma i el metaboloma.

Tot això ha comportat un impuls extraordinari per a la proteòmica, definida (per analogia amb la genòmica) com el conjunt de tècniques analítiques que permeten identificar i quantificar el proteoma, és a dir, el perfil de proteïnes d’una cèl·lula, un organisme o un teixit en condicions especificades.

La considerable singularitat de les seqüències proteiques (és a dir, el fet que la degeneració d’una seqüència respecte a la resta del proteoma d’una mateixa espècie sigui pràcticament nul·la) fa que el conjunt de masses que defineixen els pèptids resultants de la digestió constitueixi una característica intrínseca de la proteïna, una mena d’empremta digital que permet identificar-la.

Això s’aconsegueix per mètodes bioinformàtics, comparant l’espectre experimental (el del conjunt de pèptids produïts en la digestió) amb cadascun dels espectres de massa teòrics que resulten de digerir in silico el proteoma complet d’Homo sapiens, disponible a les bases de dades.

En aquest proteoma hi haurà algunes proteïnes, el perfil proteolític in silico de les quals serà relativament coincident amb l’experimental, la qual cosa permet ordenar, en funció del seu encaix amb les dades experimentals, les diverses proteïnes i triar-ne la més plausible.

L’electroforesi bidimensional d’un proteoma permet (per comparació amb un gel de referència) identificar bandes d’expressió diferencial que se seleccionen per a l’anàlisi.

4) El conjunt de masses obtingudes es compara informàticament amb les de la digestió in silico de totes les proteïnes del mateix proteoma 0