quadrupol

En altres modalitats encara més resolutives d’anàlisi proteòmica per EM, algun dels ions (de pèptids) obtinguts en la digestió anterior se separa de la resta d’ions —en un quadrupol— i es redirigeix a una cambra de col·lisió on es fragmenta; s’obté així un espectre secundari característic que pot emprar-se per a una seqüenciació de novo o per a una identificació directa del pèptid (figura 7).

El quadrupol de l’instrument, actuant de filtre iònic, selecciona un dels pics (pèptids) d’aquest espectre primari, que per col·lisió amb un gas inert en un dispositiu adequat es fragmenta i dóna un espectre secundari.

Un aspecte particularment atractiu de l’EM d’electroesprai és que els pics de l’espectre primari solen ocupar un rang de m/z entre 1 000 i 2 000 (figura 6), assequible a analitzadors senzills com ara els quadrupols (desenvolupats per Wolfgang Paul, Premi Nobel de Física, 1989).

Per a la realització d’aquest estudi, s’han emprat diversos equips d’espectrometria de masses amb diferents analitzadors, una trampa d’ions (LCQ Classic), un triple quadrupol (TSQ Quantum Ultra AM) i un linear trap-orbitrap (Orbitrap XL).

Per a aquestes mesures, s’ha emprat un instrument de triple quadrupol amb quadrupols hiperbòlics amb capacitat per dur a terme mesures de massa exacta mitjançant l’augment de la resolució dels quadrupols fins a 0,04 m/z FWHM (full width half maximum) i amb un calibratge adequat de l’eix m/z per tal d’obtenir valors amb errors inferiors a 5 mDa.

Aquest tipus d’analitzador treballa en espectrometria de masses en tàndem a l’espai, i en aquest tipus de tàndem és freqüent la fragmentació per col·lisions múltiples en passar l’ió precursor seleccionat (primer quadrupol) per la cambra de col·lisió (segon quadrupol), la qual cosa comporta que es puguin observar ions de diferents generacions a la mateixa etapa de fragmentació MS/MS.