quantitat de moviment

D’aquesta manera, el primer que es proposa Planck és determinar les funcions termodinàmiques característiques de la radiació del cos negre (entropia, energia interna, pressió i quantitat de moviment en funció de la velocitat, volum i temperatura), a partir del primer i segon principi de termodinàmica i de les expressions que, prèviament, un estudiant seu, Kurt von Mosengeil, havia deduït.

Llavors, d’una combinació del primer i segon principi de termodinàmica, Planck escriu: en què Q és la calor transferida al sistema termodinàmic, dE és la variació d’energia de la radiació i A és el treball mecànic exercit, des de fora, sobre la radiació, en què intervenen dos tipus treball, el de compressió i també el de translació, en adaptació del primer principi de la termodinàmica als sistemes en moviment: A = qdG – pdV (q és la velocitat del sistema termodinàmic —la radiació, en aquest cas—, p la pressió, dG l’increment en la quantitat de moviment, i dV, del volum).

És a dir, en el primer cas, Planck simplement confirma que les expressions per a la radiació del cos negre descrites prèviament s’ajusten a les relacions diferencials per a l’energia, quantitat de moviment, pressió i entropia derivades de l’aplicació del principi de mínima acció a un cos en general.