queta

El mètode seguit per a destapar la possible variabilitat oculta en el genotipus, fou de seleccionar aquells individus que presentaven alguna queta extra.

El mètode de selecció fou el següent: de les mosques de la caixa de poblacions mantingudes a la temperatura de 17° C (a fi d'afavorir la manifestació de la variabilitat) es comptaren un nombre constant de mascles i de femelles per generació (176 de cada classe), i foren seleccionats el 18,18 % dels individus (32 de cada classe) que presentaven més quetes extra per generació.

Això és degut a l'aparició d'una mutació en aquesta línia (Ménsua, 1967) que provoca un augment de quetes extra i que pot ésser un alel del gen «polychaetoid».

En el nostre cas concret hom creu que les quetes tenen una missió tàctil i serveixen per a orientar l'organisme vers els corrents d'aire, és a dir, tenen una missió biològica que es pot millorar per evolució.