quinina

Determinats alcaloides com la quinina i el seu diastereòmer quinidina, bastament utilitzats en síntesi asimètrica, s’usen també com a SQ en cromatografia.

Una característica del parell quinina/quinidina que també s’observa en cromatografia és que, malgrat tractar-se de compostos que guarden entre ells una relació de diastereòmers, sovint originen ordres d’elució inversos pels enantiòmers.

El nostre grup ha adaptat diversos tipus de selectors quirals, entre ells, derivats de prolina, de quinina o de polisacàrids, per fer-los aptes per a aquesta tècnica.

Essent la quinidina base isòmera isolada de les aigües mares d'obtenció de la quinina, el seu estudi ha estat paral·lel al d'aquesta.

Demés, el fet que moltes sals de quinina continguin quantitats de quinidina, fa més inseparable l'estudi d'aquests alcaloides.

Però és cert que fins a Frey (1) la quinidina ocupa, en la terapèutica, un lloc molt securidari; i fins la mateixa quinina era poc emprada en cardiologia, perquè, a part de les indicacions de Huchard, fou Wenkebach (2), en 1914, qui emprà primer la quinina en el tractament de l'arítmia completa.

Per aquests motius no considerem fora de lloc fer algunes referències a treballs sobre farmacologia experimental de la quinina, no per molt pretèrits menys meritoris i que suposen un coneixement bastant exacte respecte als seus efectes sobre el cor i la circulació general.

Giacomini, en 1840 (3), observà, experimentant en conills als quals injectava intravenosament sulfat de quinina, bradicardia i disminució de l'energia cardíaca, tant més accentuada com majors eren les dosis; resultats que comprovà amb la seva persona ingerint 4 gr. de la mateixa sal.

Briquet (4), Levitzki, Liebermeister, Schroff, Junior, Melier (5), Ghirone Vincent (6), troben, amb dosis fortes de diverses sals de quinina, disminució de la freqüència cardíaca, aturada del cor en diàstole algunes vegades, i una marcada depressió circulatòria.

Jolyet (7) i Schotchepotjew (10), en el cor de la granota observen disminució del llindar d'excitació sota l'acció de la quinina, assegurant l'últim d'ells que la intoxicació quinínica va acompanyada, en l'home i en el gos, d'acceleració cardíaca per excitació anormal dels elements neuromusculars del cor.

Troba també acceleració amb les dosis fortes de quinina Jerusalimsky (5); però fou aleshores considerat com un efecte excepcional, ja que aquesta acceleració sols era observada, per la majoria d'autors, amb dosis dèbils i moderades : Briquet, Bochefontaine (8), Scholokon, Meinner (5) i d'altres.

Moulinier (10), treballant amb cors aïllats, de mamífer, estudià l'efecte de diverses sals de quinina, confirmant en l'essencial, les afirmacions dels que consideraven la quinina com una droga cardioplègica, car observà l'acció retardadora sobre el ritme, disminució progressiva de l'altura de les contraccions, i l'aturada en diàstole del cor, segons la concentració en quinina del líquid de perfusió.

Fredericq i Terroine (11), amb cors aïllats de tortugues, feren un estudi comparatiu de sals bàsiques de quinina, quinidina, cinconina i cinconidina, obtenint també els clàssics efectes bradicardiants, però atribuint a la quinina una major eficàcia, i considerant la quinidina com d'acció més dèbil.

Al mateix temps, però en més petita escala, s'anava el·laborant la part experimental de la farmacologia de la quinidina, i, des del punt de vista nostre, això era una conseqüència del menys freqüent ús d'aquest alcaloide, al qual únicament es reconeixia, sobre el seu isòmer, l'avantatge de la barator; i, en últim terme, tot el que s'havia fet amb la quinina es referia còmodament als altres alcaloides de la quina.