ramell

S'hi vuen ramells terminals a les fibres musculars llises, al teixit connectiu subepitelial i entre les cèl·lules epitelials de la mucosa.

En les nostres disseccions realitzades en fetus i individus de totes edats, havem trobat el final del vague tal com el descriu Laignael-Lavastine amb la única diferència que el ramell destinat a l'artèria mesentèrica superior no havem pogut trobar-lo.

El ramell anterior representa l'artèria cerebral anterior, la qual molt prop de son origen dóna cap a fora una col·lateral important, que serà la cerebral mitjana o silviana.

El ramell posterior es dirigeix cap endarrera, fins a arribar al bulbe i al moll; i prop de son origen dóna un ramell col·lateral, que és la cerebral posterior.

Les modificacions del ramell anterior són poc importants: es redueixen a la formació d'aquella anastòmosi transversal que uneix les dues cerebrals anteriors i que s'anomena comunicant anterior.

Més endavant sobrevé un fenomen important, i és l'atròfia del tros més anterior del ramell cabdal de la caròtida interna; i aleshores, com que la caròtida no pot enviar per aquest estret conducte (quc constituirà la comunicant posterior de l'adult) sang a bastament a l'artèria cerebral posterior i al tronc basilar, la vertebral augmenta de volum i la supleix, canviant la dirccció del corrent sanguini, que ara porta, doncs, la direcció posteroanterior.

Veiem, doncs, per aquesta descripció, que l'artèria vertebral envaeix el territori d'un tros de la caròtida interna: tot el tros corresponent al ramell cabdal de la caròtida interna del fetus.

Aquest ramell, que n'és Ia artèria cerebral posterior, està unit al tronc basilar per un altra molt prim, gairebé filiforme.

L'anastomosi filiforme, que uneix la cerebral posterior amb el tronc basilar, representa un tros del ramell cabdal de la caròtida interna, que ha conservat el calibre embrionari.

Quant al neumogàstric posterior, així anomenat perquè ocupa la cara posterior de l'esòfag i del càrdias, dóna nombrosos ramells terminals a la cara posterior de l'estómac, al plexe solar, i acaba, en gran part, en l'angle intern del gangli semilunar dret.