receptor

Alguns investigadors creuen que tenen dades que apunten cap al fet que el nou receptor ORL1 és un anàleg amb un alt grau d’homologia del receptor ?.

El treball, signat per Matthes i col·laboradors, demostra que el receptor µ és el principal lloc d’acció de la morfina, qüestionant el fet ben establert fins ara que la morfina pugui actuar sobre els tres subtipus de receptors opiacis.

Aquest concepte permet reduir la recerca d’un nou agent terapèutic a la caracterització de lligands d’un determinat receptor l’afinitat del qual pot ésser assajada in vitro, per passar després a l’estudi dels seus efectes in vivo.

Així, doncs, el paradigma del disseny racional de fàrmacs resideix en el concepte que l’acció biològica de les molècules bioactives és intermediada per un receptor o enzim, i que el procés d’activació o d’inhibició d’aquest receptor portarà als efectes terapèutics desitjats.

És per aquesta raó per que el receptor rep el nom genèric de diana terapèutica.

Des del punt de vista químic físic, el fet que l’acció biològica d’un fàrmac es materialitzi mitjançant un receptor implica la formació d’un complex entre la molècula bioactiva lligand i la diana terapèutica (receptor), que està governat pel procés de reconeixement a escala molecular entre les dues entitats.

La idea esquemàtica rau en el fet que, a l’entrada del receptor i tan a prop de l’antena com sigui possible, es digitalitza el senyal rebut, i un cop digitalitzat passa a ser dades per ser processades per un ordinador que, depenent del programari amb el qual el fem treballar, es pot comportar com un receptor d’UMTS, GSM, WI-FI o qualsevol altra tecnologia existent.

La tecnologia MIMO incorpora múltiples antenes connectades a l’emissor i receptor tal com indica la figura 5a per a M antenes transmissores i receptores.

En un model idealitzat del canal de radiocomunicacions entre emissor i receptor la capacitat d’aquest canal en funció de la relació potència de senyal a potència de soroll podria arribar a ser M vegades més gran que en un sistema convencional amb només una antena per a una determinada amplada de banda B, i sense necessitat d’augmentar la potència de senyal rebuda o, el que és equivalent, disminuir la distància del radi de cobertura de les estacions base.

En aquest cas, i després de tractar el senyal emès distribuït entre les M antenes, el receptor amb una única antena pot combinar encara de manera òptima els diferents senyals aprofitant que presenten propietats de propagació diferenciades.

— 2004. Richard Axel i Linda B. Buck, pels descobriments dels receptors odorants i l’organització del sistema olfactiu.

En tots els casos, el mòdul iLABViR és qui realitza les peticions de serveis cap als altres mòduls, i la comunicació entre mòduls és sempre asíncrona (el generador de les peticions no es bloqueja en espera de la resposta o confirmació per part del receptor de les peticions).

Sense cap dubte, apoiant sobre l'arteria que passa per davant d'un òs, o sobre'l tubus abans descrit, un receptor telefònic, llurs moviments se comunicaràn a la planxa metàl·lica del receptor, la qual acostant-se o separant-se de l'imàn que hi ha dintre del mateix receptor, induirà en el solenoide que volta dit imàn veritables xocs d'inducció de sentit i intensitat diferents, segons com siguin els moviments, oscil·lacions elèctriques petitíssimes i molt breus, que podràn ésser mesurades i registrades valent-se del galvanòmetre de Einthoven.

Si, en lloc d'un receptor, empleem el microfon de carbó, caldrà interposar un acumulador i una resistencia en serie de uns 500 ohms, deixar un circuit derivat d'uns 100 ohms i treballar sense corrent excitadora de l'electroimàn, aprofitant la força magnètica remanent en els nuclis de ferro del mateix; essent la corrent de relativa intensitat, sense aquestes precaucions podríem rompre el filament del galvanòmetre (esquema).

Posi's un receptor telefònic en conexió amb els bornes del galvanòmetre, o amb els rotulats objeckt del quadre de Gildemeister, sense circuit derivat de cap mena i sense que sigui necessari el circuit de compensació; la corda convindrà que estigui un poc fluixa, ja que les corrents que cal registrar són debilíssimes.

Apliqui's el receptor sobre la caròtida del malalt, apretant un xic fort, fins a coaptar exactament amb la pell el círcol d'ebonita que protegeix la planxa metàl·lica i, després d'excitar l'electroimàn del galvanòmetre deixant passar la corrent imantadora, estarà tot ja disposat per a la inscripció (vegis l'esquema).

Si en lloc d'un receptor telefònic, apliquem sobre l'arteria un microfon pel qual passi una corrent galvànica de molt poc potencial, podrem registrar variacions en aquesta, ja que els moviments del tubus, comunicant-se als carbons del microfon, directament o per medi de l'aire d'una càpsula closa (cosa que el distingirà del microfon disposat per a recollir vibracions sonores), produiràn canvis en la resistencia al pas de la corrent del sistema de carbons, i per tant variarà la intensitat de la corrent.

En el punt on s'ha aplicat l'AT, per la naturalesa del preparat, la lisina la disgrega rapidíssimament i els agregats moleculars que se'n desprenen i que són els responsables directes de la toxicitat, lliberats súbitament, impressionen els receptors fixes cel·lulars dels voltants produint la reacció més grossa que en el punt on s'ha aplicat l'EB, que per la seva naturalesa es disgregada no tant ràpidament, amb certa lentitut relativa, no essent els receptors cel·lulars tan vivament impressionats i per tant, no's produeix una reacció tan intensa.