recobriment

FIGURA 1. Fotografia d’una làmina prima d’un gres de Montjuïc col·locat en posició vertical en una de les façanes de Santa Maria del Mar, on s’observa la hidròlisi dels feldspats amb relació als de quars que no estan afectats (zona central de la foto). Sobre el conjunt s’hi veuen restes d’un recobriment negre format per cendres volants.

Figura 14. Recobriment artificial laminat corresponent a un emblanquinat de la catedral de Menorca.

FIGURA 2. Catedral de la Seu d’Urgell, part posterior. S’hi observen zones amb recobriments grisos (les més rentades) i negres (les que queden més protegides).

També cal dir que, en d’altres casos que no s’han presentat aquí, s’han estudiat recobriments clarament artificials (per exemple, els de la catedral de Ciutadella, a Menorca), en els quals s’ha determinat la presència d’òxids de ferro com a colorants, i la seva textura es diferencia de les exposades (figura 14).

El ferro es transforma en diversos compostos, com l’hidròxid de ferro (Fe(OH)₃), que redueix la solidesa de les estructures. Això es pot evitar amb recobriments i pintures adequats.