ribosa

Tanmateix, la rellevància prebiòtica d’aquesta reacció és molt limitada, perquè s’hi produeix una fabulosa diversitat de molècules de diferents longituds, fins i tot ramificades, que fa químicament impossible saber com es van poder seleccionar alguns de concrets com la ribosa, minoritària en una mescla de més de quaranta tipus moleculars.

La condensació del fosfat de glicoaldehid en presència de formaldehid en condicions alcalines resulta en productes de reacció molt menys heterogenis, i se seleccionen només alguns tipus de sucres essent el més abundant, un terç del total, el racemat del 2,4-difosfat de ribosa.

Podem concloure, i dir, que l’origen de la ribosa encara continua essent un dels grans misteris de l’origen de la vida, no sols per la dificultat de trobar un esquema raonable de síntesi prebiòtica, sinó perquè aquest sucre central en la composició dels àcids nucleics és força inestable, cosa que impediria, en qualsevol cas, la necessària acumulació.