ruteni

Considerant els nanoclústers icosaedres amb empaquetament compacte, per a nanoclústers de pal·ladi, ruteni o platí de diàmetre mitjà d’1,1 nm, un 76 % dels àtoms es troben a la superfície; mentre que, per a diàmetres al voltant dels 3 nm, més del 60 % dels àtoms metàl·lics faran part del core metàl·lic.

Així, elements relativament abundants inicialment, com el níquel (E⁰(Ni²⁺/Ni) = -0,25 V) i el cobalt, i d’altres no tan abundants, com el platí, el ruteni i l’iridi, es van concentrar al nucli de la Terra i la seva abundància a l’escorça —que és d’on extraiem els metalls amb processos químics— va minvar de manera molt important (figura 6).

Encara que els complexos planoquadrats han estat, amb diferència, els més emprats, també la utilització de complexos octaèdrics d’altres metalls com el reni, el ruteni (figura 5) i l’osmi o complexos bimetàl·lics de molibdè o rodi (figura 5), entre d’altres, ha contribuït de forma important a un augment de la diversitat d’aquesta fascinant família de supramolècules.

En la figura 10 es pot observar l’obtenció d’un cub format per àtoms de ruteni als vèrtexs i el lligand lineal 4,4’-bipiridina com a connector.

El més comunament acceptat són les resolucions cinètiques dinàmiques on actuen conjuntament amb la lipasa, un complex organometàl·lic, generalment de ruteni o de pal·ladi, que permet la racemització de l’enantiòmer, que reacciona més lent en el procés enzimàtic.

plurani. Nom donat per Osann (1827) a un hipotètic metall contingut en el ruteni (Ru) i posteriorment no identificat; probablement era Te.

Ossan (1827) cregué identificar-lo en una mostra de ruteni (Ru), però posteriorment fou caracteritzat com a iridi.