sacarosa

La sacarosa és el principal oligosacàrid; els mannàs i els arabinogalactans són els principals polisacàrids.

En el procés de torrefacció es destrueix la sacarosa, i els polisacàrids acaben pirolitzats.

Un dels enantiòmers del llimonè fa olor de llimona, i l’altre de taronja; un dels de la carvona fa olor de menta, i l’altre de comí; els dos enantiòmers de la sacarosa (el sucre comú) són igualment dolços, però només el natural és metabolitzat per l’organisme —de manera que l’enantiòmer no natural tindria interès com a edulcorant dietètic; l’enantiòmer S de la warfarina és un raticida set vegades més potent que l’enantiòmer R; un enantiòmer de la penicilamina té propietats antiartrítiques, però l’altre és extremament tòxic...

De compostos anunciats n’hi havia molts: àcid fòlic, fructosa, sacarosa, lecitina, lactosa.

Naturalment, l'organisme no es defensa pas realment contra les bactèries, com es creu : es defensa contra la matèria estranya que li és aportada juntament amb elles per procediments en el fons idèntics, encara que el mecanisme en sigui més complexe, als que empra en front de la sacarosa o del midó que hom injecta : la invertasa o l'amilasa, gràcies a les quals ataca aquests productes, són de la mateixa naturalesa que el conjunt de les reaccions, per les quals ataca els que componen el bloc bacterià.