A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
sifilisnom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 Res d'interessant diu l'anàmnesi: ni sífilis, ni alcool. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 Respecte de l'etiología de l'acondroplasia, queda avui dia descartat que's tracti d'una malaltía accidental del fetus, per traumatisme, intoxicació de la mare, sífilis, alteracions tròfiques nervioses, etc. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 Abans de la descoberta de Schaundinn i Hoffmann (1905) hi havía ja precedents d'un protiste com a causant de la sífilis, Renè Horaud, Bordet i el mateix Siegel, el treball del qual fou la causa de la troballa de Schaundinn. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 La llarga incubació de la sífilis fa pensar que és malaltía per protozoari, el cicle evolutiu del qual deu recórrers abans de manifestar-se. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 Les reviviscencies intermitents propies de la sífilis i que sols altres malaltíes de protozoaris, com el paludisme per exemple, presenten. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 La febre recurrent i el yaws se curen amb una o dues injeccions de salvarsàn perquè són exclusivament espirilosis; la sífilis, en aquest sentit, s'assembla més a les tripanosomiasis, que són malaltíes a protozoaris. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 La no divisio dels espiroquets; si és sols l'espiroquet la causa de la sífilis, en les lesions en plena evolució s'hauríen de trobar senyals evidents i abundants d'aquesta divisió; ans al contrari, és sabut que s'ha disputat molt temps sobre la divisió i la majoría creiem que l'espiroquet no's divideix perquè ni en l'examen en viu ni en les preparacions seques o tallades histològiques no's veuen senyals de divisió; raó per a pensar que l'espiroquet és una forma final d'un protozoari que tindrà altre modo de dividir-se (1). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 ¿Com és que la sífilis aguda que representa la forma més intensa de la malaltía i segles ha la més comú, són tan escassos o hi ha falta d'espiroquets? |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 Forçosament en un i altre cas deu ésser present el germe de la sífilis, ja que són contagiants i ja que corren una marxa ben definida, cíclica, per mes detalls, com totes les malaltíes infeccioses locals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 51 Apoiant-se en alguns d'aquests arguments, Mc Donagh buscà el protozoari, i després de temps de busca, publicà el seu primer treball creient haver trobat que el paràsit de la sífilis és un leucocitozoari, que denomina Leucocytozoon siphilis, de la classe esporozoaris, subclasse telosporidia i ordre coccidies; el treponema no sería sinó la gameta mascle d'aquest leucocitozoari (1). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons