sistema solar

Els planetes coneguts no han estat sempre els mateixos, és per aquest motiu que, tot i centrar el nostre estudi en Plutó, no podem deixar de repassar breument un període de temps més ampli per veure com ha evolucionat el coneixement sobre el sistema solar.

El descobriment casual d’Urà a la constel·lació de Gèminis per William Herschel el 13 de març de l’any 1781 va marcar una nova etapa prolongant els límits del nostre sistema solar i va trencar amb la idea d’un sistema solar limitat.

L’any 1851 el nombre de planetes en el sistema solar arriba a ser de vint-i-tres per tornar a ser vuit l’any 1852: Ceres, Pallas... passen a ser petits planetes o asteroides.

L’any 1930 s’incorpora Plutó i el nombre de planetes del sistema solar és de nou.

L’agost de 2006 (IAUC, 2006b) Plutó deixa de ser planeta per ser classificat com a planeta nan: el nombre de planetes del sistema solar torna a ser de vuit.

La inclinació de l’òrbita de Plutó respecte de l’eclíptica és d’uns 17,2º, moltsuperior a la de qualsevol planeta del sistema solar.

Hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen de Plutó (Taylor, 2000: 110), una d’elles pressuposaria que Plutó es va formar a l’interior del sistema solar, però el mecanisme de trasllat a la posició actual és complexa i la composició del planeta ho fa poc probable.

Una segona teoria pressuposaria que es va formar a la part exterior del sistema solar, però en aquest cas Plutó resulta ser massa rocós.

Si bé és cert que Plutó ha estat el novè planeta del sistema solar durant 66 anys i 164 dies, del 13 de març de 1930 al 24 d’agost de 1996, també ho és que des del seu descobriment sempre ha estat en controvèrsia; en aquests anys, per les seves peculiaritats, hi ha qui ha mostrat cautela a l’hora d’afirmar que Plutó era un planeta.

Escriu que amb Plutó s’acaba el sistema solar, però no pot afirmar-se que defineixi el límit, i poden existir altres planetes més allunyats que només futures observacions poden decidir.