sodi

Durant el segle XVIII els instruments elèctrics acompanyaren la química cap la seva aproximació a la física experimental bre de 1807, Davy va poder anunciar la descomposició de la sosa i de la potassa -considerades cossos simples fins aleshores- i el descobriment de dos metalls nous: el sodi i el potassi.

En aquest cas els àtoms es troben organitzats en l’espai de forma que cada àtom de clor està envoltat per 6 àtoms de sodi i a l’inrevés, donant un empaquetament dels àtoms que té simetria cúbica i, en conseqüència, el cristalls de NaCl són normalment petits cubs.

Així, la presència important de sodi en l’aigua la fa desaconsellable per a persones amb hipertensió, la presència de calci és bona per al desenvolupament ossi, mentre que una alta duresa (presència de sals de calci i magnesi) en l’aigua corrent no és aconsellable per a la dutxa si es pateix dermatitis atòpica.

Els anions més freqüents són els bicarbonats, els sulfats i els clorurs, I els cations més freqüents són el sodi, el potassi, el calci i el magnesi.

El residu sec està format fonamentalment per sals de sodi, potassi, calci i magnesi.

La carn és pobra en sodi (< 80 mg/100 g; taula 7).

La carn és pobra en sodi.

El consum de productes fets a base de carn cuita significa una aportació d'1,6 g de sal per dia, és a dir, de 640 mg de sodi.

Uns 12 g de productes crus fets a base de carn signifiquen, en la hipòtesi d'un contingut elevat, un 4 % de sal, 0,48 g de sal, això és, 190 mg de sodi.

S'obté un total de 830 mg de sodi per dia.

Les recomanacions màximes per dia són de 2.400 mg de sodi, i, així, 830 mg representen el 35 % del màxim recomanat.

Per exemple, una membrana d'osmosi elimina el sodi, però potcontaminarmicrobiològicament; undescalcificador llevala calç, però, com que ho fa per intercanvi amb resines polimèriques, si aquestes no són de la qualitat adequada, poden contaminar l'aigua amb microorganismes que poden quedar adherits a les resines i poden contaminar l'aigua.

Les malalties cròniques incrementen de manera creixent la morbimortalitat en el món industrialitzat, on es tendeix a consumir cada vegada més productes elaborats i processats, rics en greixos saturats, sucres i sodi, en detriment de les fruites i hortalisses, a més d'altres aliments d'origen vegetal com cereals i els seus derivats (arròs, pasta, pa, etc.) llegums i fruits secs.

Les institucions i organismes nacionals i internacionals que marquen les estratègies de promoció de la salut com a mitjà per prevenir trastorns i patologies prevalents, inclouen com a objectiu nutricional consumir almenys «cinc racions al dia» entre fruites i hortalisses, juntament amb recomanacions específiques per a alguns nutrients que cal controlar en la dieta, com ara els àcids grassos saturats i essencials, la fibra, el sodi, etc., cosa que dóna mostra de la rellevància de les fruites i les hortalisses en la promoció de la salut global.

Creiem doncs el més factible i exacte, treure a l'animal quin poder nefrotòxic i excitofuncional renal de la sang volem determinar, 15 cc. de sang, separant 10 cc., desfibrinar-los deixant el coàgul en el mateix tub on es faci la determinació i fer la mesura de l'índex crioscòpic, i els altres 5 cc. restants, deixar-los coagular, posar unes gotes en el refractòmetre d'Abbe, i fer la medició de l'índex de refracció amb llum de sodi, i després amb la quantitat restant de sèrum, escalfar durant 10 minuts a 75°, centrifugar per a separar les albúmines glebades, i determinar-hi igualment en unes gotes, l'índex de refracció.

Diguem-ho des d'un principi : el present experiment de metabolisme en el gos comprèn, en certa manera, un problema més ample que el de la pertorbació del metabolisme en una nutrició completa però lliure de vitamines; perquè l'animal era nodrit, al mateix temps, amb una alimentació pobra de sals, a excepció del sodi.