substrat

A efectes d’aquest treball, considerarem les pàtines en un sentit ampli, és a dir, qualsevol alteració cromàtica de la superfície d’una roca que dóna lloc a un dipòsit neoformat de composició diferent o no a la de la roca del substrat.

Hem pogut constatar, al llarg de tots aquests estudis, que aquesta seqüència és independent del substrat en què es desenvolupa, tant si aquest és carbonàtic, com silícic, com vidre o morter artificial, per posar alguns exemples.

El fet que aquestes pàtines s’hagin estudiat majoritàriament quan s’han desenvolupat sobre marbre, associat al fet que el marbre esta constituït per calcita, fa que sovint s’hagin descrit com a pàtines d’oxalat, interpretant que la calcita determinada és pròpiament la del substrat.

Tal com ja s’ha esmentat, hem determinat que la composició d’aquestes pàtines és independent de la naturalesa del substrat sobre el qual es desenvolupen, incloent, per exemple, els que són exclusivament silicatats (granit en el cas de la catedral de la Seu d’Urgell, o el gres silícic —pedra de Montjuïc— del monestir de Sant Cugat).

Un altre fenomen observat en les pàtines ha estat l’emissió de catodoluminescència amb relació a les roques del substrat, especialment quan aquestes són carbonàtiques (calcita).

D’aquests, el darrer està clarament atribuït a la presència de Mn⁺² en les posicions de Ca⁺² a l’estructura de la calcita, cosa que suggereix que les condicions de formació de la calcita de la pàtina han estat diferents que les de la calcita del substrat (Blázquez et al., 1997; Garcia-Vallès et al., 1998).

No obstant això, l’origen del guix d’aquestes capes continua essent una incògnita, malgrat la seva atribució clàssica a la transformació del substrat per la pluja àcida en un procés exclusivament inorgànic.

De les dades exposades es pot concloure que existeix una gran uniformitat en les pàtines que es desenvolupen sobre les superfícies de les roques en condicions subaèries a la conca mediterrània, tant a les que apareixen en medis naturals com a les trobades en superfícies arquitectòniques, per bé que són independents de la naturalesa del substrat en què es desenvolupen.

S’exclouen expressament els canvis cromàtics deguts a la presència de biofilms sobre la roca i es limita la discussió a les pàtines que representen un dipòsit (nous minerals) sobre els substrats de roca.