suc tiroides

Tots els meus experiments se refereixen a gossos als quals tiroideotomitzàrem respectant els paratiroides i al trobar-se refets de la intervenció dos dies després, els practicàrem una injecció intravenosa de suc tiroides obtingut de la glàndula fresca del porc.

La manera com hem preparat el suc tiroides fresc és la següent: les glàndules se separaven de l'animal acabat de sacrificar en el mateix escorxador, amb totes les precaucions d'assepsia; recollides en capses de llauna estèrils, eren dutes directament al laboratori.

El Dr. Oliver Rodés, que és qui ens preparava el suc tiroides, calcula en un 50 per 100 el contingut en substancia tiroidea d'un dels sucs i un altre suc més dèbil, que també ens preparava, contenía un 25 per 100; de manera que injectant-ne 20 c. c. del primer injectàvem en realitat a l'animal 10 c. c. de suc tiroides pur; del segón correspòn aquella quantitat no més a 5 cm.

Hem injectat el suc tiroides immediatament després de la seva preparació, i en algún cas que això no'ns ha sigut possible, l'hem guardat generalment una nit a la nevera per injectar-lo el matí següent.

Aixo no és obstacle i acceptem que el suc tiroides conservat en aquesta forma es pot equiparar a l'obtingut de nou, puix així ens ho demostren els resultats.

Generalment injectàrem tants centímetres cúbics de suc tiroides com kilos pesa l'animal; en altres animals injectàrem doble quantitat, sempre en injecció intravenosa.

En altres 10 gossos als quals havíem practicat l'ablació del seu cos tiroides i injectat dosis idèntiques de suc tiroides, no poguérem constatar cap diferencia en la freqüència del pols.

Actualment en tenim prou podent afirmar que el suc tiroides normal d'una altra especie provoca en el gos tiroidectomitzat el fenomen d'acceleració del pols, en un de nostres animals de laboratori fins un exoftalmos.