sulfat

En canvi, el ventall d’efectes de naturalesa química que intervenen en l’erosió és més ampli i implica fenòmens de dissolució —restringida als minerals que contenen enllaços polars: halurs, sulfats, carbonats...— i, sobretot, fenòmens d’hidròlisi.

El mètode és laboriós, ja que està sotmès a moltes interferències que s’han d’eliminar (sulfats, clorurs...) i al ràpid deteriorament de les columnes.

Després d’acceptar que no té resposta a la seva pregunta, recorda les formes simètriques dels cristalls de sulfats metàl·lics i conclou fent una crida als químics: "Així que deixem que els químics ens diguin si hi ha alguna sal en un floc de neu [...].

S’ha comprovat que la immersió en solucions salines, com clorur i sulfat sòdics, i clorur càlcic, al 5 i 10 %, no produeix efecte apreciable en les propietats mecàniques ni en l’aspecte visual de les provetes, fins i tot per a immersions de fins a un any de durada.

Les plantes químiques (d’àcid sulfúric i sulfat amònic principalment) d’aquestes refineries i indústries han utilitzat aquest material des de finals de la dècada dels setanta, i en tots els casos la durabilitat del material ha estat altament satisfactòria; revisions actuals de les construccions mostren un excel·lent estat de conservació.

L'àcid acètic glacial i un electròlit (sulfat de lantani o sulfat o nitrat de tori) constitueixen els reactius necessaris per a, en opinió de l'autor, motivar la precipitació típica.

Hom acostuma a practicar una doble reacció, utilitzant dos electròlits: sulfat de lantani i sulfat o nitrat de tori.

Es fundat aquest precís mètode en la reducció del sulfat de coure d'una solució de Fehling, posada amb excés.

Gay i Adler, tractant sèrum pel sulfat amònic, obtenen una globulina que sols és capaç de sensibilitzar i que anomenen sensibilinogen.

Ultra això, citen un fet que en aquest sentit té gran importància: que les cobaies prenyades no presenten cap símptoma quan se'ls inocula intravenosament una suspensió en un sèrum isotònic i isoviscós de sulfat de bari, molt fina, que, inoculada a cobaies normal, els produeix un xoc anafilàctic típic, que podríem dir-ne artificial, o bé sèrum d'un epilèptic que, introduït dins les venes d'un cobai mascle, li fa aparèixer accidents epileptiformes característics.