tecnologia

També vaig participar activament en la implementació i el desenvolupament dels estudis de ciència i tecnologia dels aliments (segon cicle), inicialment en col·laboració amb la Universitat Politècnica deValència i després per separat les dues universitats, la qual cosa considero una magnífica ocasió perduda.

La manca de recursos instrumentals a la càtedra, que limitava la recerca, es va poder superar gràcies a la col·laboració amb l'Institut d'Agronomia i tecnologia dels Aliments de València (IATA), que permeté continuar els treballs iniciats sobre la fracció mineral, composició i valor nutritiu dels aliments i la biodisponibilitat dels nutrients.

Els resultats de la seva recerca es reflecteixen en més de cent cinquanta publicacions en revistes de les àrees de nutrició i de ciència i tecnologia dels aliments i nombroses comunicacions a congressos.

És avaluadora de l'Agència Nacional de Projectes (ANEP), de la qual fou (2002- 2006) adjunta del coordinador de Tecnologia dels Aliments.

tecnologia dels Aliments.

D'aquesta manera, aquesta tecnologia permet la identificació de mostres, l'anàlisi de barreges complexes sense la necessitat de separacions prèvies i la possibilitat de determinar simultàniament diversos analits.

No s'han trobat estudis similars per determinar l'a_w de llonganisses mitjançant la tecnologia NIR.

Parc Mediterrani de la tecnologia.

Atès que els antics cereals van quedar en desús, també va desaparèixer la tecnologia de processament de la seva farina.

La consulta de la revista permet seguir l’evolució de la ciència i la tecnologia durant aquells anys: la física, l’astronomia, la fotografia, l’electricitat, l’aviació, els invents, les expedicions científiques o les tecnologies de guerra.

Ara bé, no fou fins a mitjan de la dècada de 1920 que la nova tecnologia s’introduí a la Universitat de Barcelona.

En uns anys en què a Espanya els recursos per a la recerca eren molt minsos, el grup de Barcelona hagué de lluitar, no tan sols contra l’endarreriment espanyol en ciència i tecnologia, sinó contra el fet de formar part de la perifèria espanyola, en una època on Madrid aglutinava la gran majoria dels recursos existents.

Les fonts d’informació Les fonts d’informació sobre la tecnologia constructiva en època medieval són molt diverses: aparells originals de l’època, fonts documentals del moment, tant gràfiques com escrites, representacions artístiques i tractats (escrits posteriorment).

Recordem que la tecnologia constructiva utilitzada durant el renaixement no varia substancialment de la utilitzada en època medieval (Arcienaga, 1996: 55 i s.).