temperatura ambient

Les temperatures elegides varien des dels 5 ºC fins als 35-40 ºC, per reproduir les condicions que van des de la conservació frigorífica fins a la conservació a temperatura ambient en països càlids.

Els espais principals per a la conservació a les llars d'immigrants són, en primer lloc, armaris, calaixos i altres mobles adreçats a dipositar-hi aliments a temperatura ambient.

La forma de descongelació més freqüent és a temperatura ambient, sigui directament sobre el marbre de la cuina, en un plat tapat o destapat o, fins i tot, al mateix embolcall emprat en la congelació.

El lloc de conservació que majoritàriament s'empra és la nevera, però una part els deixa a temperatura ambient.

Un cop cuinats, se solen consumirimmediatament, però, si sobren, es conserven dins la nevera o a temperatura ambient.

Les aplicacions que s'han desenvolupat inclouen el processament de menjars preparats a punt per menjar (ready-to-eat) amb un alt valor afegit per a l'emmagatzemament i la distribució a temperatura ambient ; l'escalfament de productes alimentaris previ a l'esterilització en llaunes, i la producció higiènica de menjars preparats a punt per menjar amb un alt valor afegit per a l'emmagatzemament i la distribució a temperatura de refrigeració.

Com que aquests imants de base molecular es preparen a temperatura ambient i en solució a partir d’espècies moleculars, es pot considerar que retenen llurs característiques moleculars.

Aquesta temperatura dependrà de les forces intermoleculars que estiguin presents en el cristall: quan les forces són només de Van der Waals, la T_c sol ser molt baixa, de l’ordre de 10^-2 K; quan hi ha presents enllaços d’hidrogen, la T_c augmenta fins a uns pocs kelvins; amb enllaços iònics o moleculars (xarxes 3-D) la T_c pot ser molt alta i arribar fins i tot a temperatura ambient.

En la pedra imant (Fe₃O₄) o magnetita, per exemple, la naturalesa ha ajuntat ions Fe^III i Fe^II dins d’un empaquetament d’ions O^2- (oxo) i ho ha fet de tal manera que els moments magnètics de cada ió ferro se sumen fins i tot a temperatura ambient, i fan que presenti un elevat moment magnètic total que li dóna les característiques d’imant.

Quan el compost dinuclear es manté al buit a temperatura ambient, es perden les molècules d’aigua i es forma un polímer.

La recerca sistemàtica canviant A i B ha permès a M. Verdaguer arribar a temperatures crítiques de 315 K: es tracta, per tant, d’imants de base molecular a temperatura ambient.