terminal

A més a més, introdueix eixos cabdals en el futur de les comunicacions posteriors com són el fet de garantir la seguretat en la transmissió i la itinerància (roaming), característica que permet poder usar el mateix terminal en xarxes diferents en països diferents.

Aquest concepte permetria que un usuari es pogués connectar amb el seu terminal a la xarxa més adient en cada cas.

De fet, per a molts, el B3G és ja un capítol de l’anomenada 4G, tot i que hi ha molts problemes que s’han de resoldre tant des del punt de vista de terminal i estacions base com de gestió de xarxa.

Cal apuntar que una possible tecnologia per a aquest terminal és l’anomenada Software Defined Radio (ràdio definida pel programari).

El concepte de Relay Node fins i tot és aplicable a un mateix terminal d’usuari que pot fer a la vegada de repetidor del senyal rebut augmentant la cobertura amb un cost reduït.

De fet, un dels problemes tradicionals de planificació de les xarxes de comunicacions actuals era adequar el seu desplegament a la asimetria de trànsit originada per un volum més elevat de trànsit cursat entre l’enllaç descendent (des de la xarxa fins al terminal mòbil) que en l’enllaç ascendent (des del terminal mòbil fins a la xarxa).

En la mateixa línia, encara que potser sense necessitat d’arribar a aplicacions que poden semblar una mica agosarades, encara que no impossibles a mitjà i llarg termini, hi ha tot un seguit d’informacions locals de context capturades en les immediacions de l’usuari, per exemple mitjançant minúsculs sensors implantats en la pròpia roba, i transmeses pel terminal mòbil 4G a la seva destinació final de tractament de dades.