termoclina

Al nostre llac aquest model es compleix sols en part; hi ha, evidentment, una estratificació que s'inicia pel maig i perdura fins a les primeres pluges de tardor; la termoclina se situa entre els 5 i els 10 m., però a partir dels 35 m. la temnperatura torna a augmentar.

La distribució estacional del zooplàncton segueix el cicle general del llac; a l'estiu està estratificat, i la major part d'individus es troben a la termoclina i per sobre d'aquesta.

La termoclina es troba a l'estiu entre els 15 i 30 m de profunditat, bé que els vents poden fer variar bastant les situacions més superficials.

Totes aquestes espècies es caracteritzen pels trets següents: són de creixement ràpid, especialment marcat en el cas de la sardina i el seitó, tenen la vida curta —i això és molt clar pel que fa a I'anxova, que difícilment passa més enllà dels tres anys de vida— i s'alimenten de plàncton, generalment zooplàncton en les fases larvàries, i finalment acostumen a formar, a voltes moles de considerable extensió prop de la superfície, no lluny de la costa i, encara que no sempre és evident, relacionades amb la presència de la termoclina o de zones d'interacció.