timus

Però s'ha d'afegir a tot lo dit encara el paper que en la patogènesi de l'acondroplasia s'ha volgut concedir per diversos autors a les glàndules endocrines: tiroides, timus, cos pituitari, etc.

Es possible que haguem de buscar l'explicació d'aquest fenomen en ço que modernament ens ha donat en cirurgía tanta llum sobre'ls casos de mort sobtada després de la intervenció de l'estruma basedowià; me refereixo a la persistencia del timus que invariablement se troba hiperplasiat en tots aquests casos dissortats.

Se veu clarament en això una correlació entre tiroides i timus.

Despres de la ressecció de l'estruma basedowià, o milloren ràpidament i notablement eIs malalts, en especial milloren dels seus símptomes cardíacs, o moren ràpidament, i això esdevé principalment quan existeix en ells un restant de timus hiperplàssic.

Naturalment, no hem d'oblidar la sinergia d'altres òrguens que poden substituir amb funció vicariant a la tiroides insuficient, com per exemple la glàndula timus, de la que coneixem ben poques cosec en l'actualitat.