tiol

La possibilitat d’enverinament de les partícules metàl·liques pel H₂S present al gas nebular també s’ha estudiat experimentalment, i s’ha vist que en condicions nebulars no només aquesta no té lloc sinó tot el contrari, el sofre té un efecte promotor en la reacció i a més es formen tiols.

Malgrat tot, si bé ha quedat prou demostrat que a la nebulosa solar hi varen poder tenir lloc reaccions catalítiques en fase heterogènia que produïssin hidrocarburs i tiols, per exemple, no està, en canvi, gens clar que les reaccions del tipus Fischer-Tropsch fossin les responsables de la síntesi d’altres tipus de molècules presents a les condrites carbonàcies, com ara els aminoàcids, els àcids carboxílics i les amines.

Aquest és el cas d’alguns tiols, sulfurs i disulfurs que podem trobar al vi i que, tot i que en petites concentracions poden aportar aromes agradables i, de vegades, característiques d’algunes varietats, en general aporten olors desagradables que recorden l’all, la ceba, la goma o els ous podrits.

Per aquest motiu, és difícil mantenir-ne la integritat, i alhora, en el cas de les MT, evitar l’oxidació dels grups tiol a disulfur i impedir la substitució total o parcial dels metalls inicialment enllaçats.