tiolat

Des d’un punt de vista químic, la riquesa de residus de Cys (C_a-CH₂-SH) en l’estructura primària de les MT permet considerar-les agents quelants altament optimitzats per enllaçar metalls de transició mitjançant àtoms de sofre en forma de tiolat, RS^-.

Habitualment, en els organismes vius les MT es troben enllaçades a zinc(II) i/o coure(I), únic estat d’oxidació que pot presentar el coure en les MT, atès que el Cu(II) oxidaria els grups tiolat a disulfur, cosa que comportaria l’afebliment de la capacitat coordinant de la proteïna.

Dins de cada domini, tots els centres metàl·lics estan coordinats tetraèdricament a lligands tiolat terminals i µ2-pontals (figura 2).

Aquesta tendència no exclou que el grup tiolat també actuï com a lligand terminal o que el sofre estableixi interaccions secundàries addicionals amb els esmentats centres.

És particularment d’interès el fet que el mateix lligand tiolat doni complexos de fórmula diferent quan reacciona amb coure o plata en condicions anàlogues, o s’arribi al cas que complexos de coure o plata amb la mateixa fórmula presentin estructures diferents, com es mostra a la figura 4.

Els agregats metall-SCys, dels quals no hi ha precedents en la química dels tiolats metàl·lics, són responsables de l’estructura tridimensional de les metal·lotioneïnes.

En conseqüència, la química de coordinació dels tiolats metàl·lics hauria de poder aportar models sintètics i alhora contribuir a l’estudi dels agregats metall-SCys en les MT.