tiroidina

Administrant a un mixedematós la dosi útil de tiroidina va desapareixent la caquexia gradualment: cessant la medicació tiroidea, se presenta altre cop el mixedema al cap d'un temps.

Si experimentalment podem produir casos mixtes —insisteixo en ço que he consignat anteriorment del sindrome basedowià que produim en el mixedematós al forçar-li la dosi de tiroidina—què té de particular que trobem aquests casos mixtes en la naturalesa?

Se necessita sempre una certa quantitat, en realitat una gran quantitat, és a dir, una dosi alta de tiroidina, o si no, no es manifesten els signes del Basedow.

La nostra teoría arrenca del fet, que l'administració de dosis molt altes de tiroidina provoca els símptomes del Basedow, i nosaltres ens ho expliquem invocant la hipòtesi de què l'iode ha d'ésser metabolitzat en la glàndula tiroides.

I aquest els observa, malgrat l'absencia de tiroides, per l'enorme quantitat de suc injectat, tal com diu ell mateix que és possible observar passatjerament fenòmens de basedowisme en malalts mixedematosos en qui es força la dosi de tiroidina.

El fet experimental que hem referit abans, de la suscitació de signes de Basedow per l'administració de dosis altes de tiroidina, tant en el mixedematós com en el sà, ens demostra que és condició precisa per a donar lloc a l'aparició d'aquests fenomens, el passar a una dosi alta i en un temps curt.