A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
torberanom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 Ecològicament considerada, la torbera ve a ésser una mena de pont entre el biòtop aquàtic i el de les molses. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 En aquests tipus de torbera, la reacció del medi és àcida (pH: 4-5). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 Si la torbera és relativament seca, hom hi troba llavors Teratocephalus crassidens, Alaimus filiformis i Rhabditis filiformis. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 h) Un estudi suficientment profund de les comunitats nematòdiques dels diferents medis turfícoles i briofítics podria conduir al coneixement del sentit i del grau de l'evolució d'una torbera, qualsevol que sigui el seu origen i àdhuc la seva natura. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 Entre aquests biòtops hi ha les torberes. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 Les torberes, així com les altres formacions briofítiques, poden oferir-nos, doncs, un magnífic camp comparatiu. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 Els biòtops estudiats en aquesta nota comprenen una selecció un xic variada: torberes pantanoses, torberes higropètriques, llacunes torberoses, molses de fonts, estanys i rierols, torberes d'alta muntanya i coixinets i tapissos de molses. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 23 Aquesta fàunula nematòdica recorda la de certes torberes similars de l'Europa atlàntica i central. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons