transformisme

En la memòria titulada La circulación y el transformismo, de 1881, parla del transformisme com una conjectura o hipòtesi, com moltes altres que s’han formulat.

En aquest mateix escrit, Ferrer separa clarament l’antic transformisme lamarckista, que considerava que el canvi procedia d’una força interna de la naturalesa, del nou transformisme darwinista, influenciat per Malthus i que donava un paper decisiu a la selecció natural.

Un darrer punt molt interessant d’aquesta memòria és l’èmfasi que Ferrer posa en separar el transformisme del materialisme.

Ferrer creu que l’únic objectiu del transformisme és donar una explicació a la transformació de les espècies, i que això és independent de qualsevol interpretació religiosa.

Nogensmenys, Almera inicia la seva memòria amb un argument similar als emprats per Arbós: el transformisme és una idea que sorgeix del materialisme amb l’últim objectiu de negar l’existència de Déu.

Almera diu que el transformisme té el seu origen en la lectura equivocada de l’aforisme de Linné sobre que la natura no fa salts, i encara que reconeix que es pot aplicar un transformisme moderat en alguns grups, afirma que hi ha proves que això no es pot generalitzar.

Aquesta és la novetat, Almera explota els seus amplis coneixements en geologia per rebatre el transformisme des de les proves que ell tan bé coneix.

Si alguna novetat s’havia de reconèixer a l’obra de Darwin, i que també apuntava García Álvarez en el seu discurs, era l’existència de quatre «impulsos» en què es basava el seu transformisme: la lluita per la vida; l’elecció natural o llei de conservació de les variacions o disposicions favorables i eliminació de les nocives; la llei de divergència, de la forma dels seus avantpassats o del tipus primordial, i la transmissió hereditària.

Trobava en la indefinició i la contravenció dels cànons científics del llenguatge emprat pels defensors del transformisme un argument per deslegitimar la cientificitat de les seves teories: Maillet lo mismo que Lamarck, Lamarck como Saint-Hilaire, éste como Darwin, sólo se atreven á expresar su parecer como una conviccion personal, como una cosa posible, á ménos que cierto pundonor mal entendido les empeñe á romper las ataduras de toda consideracion.

I és que per a Aguilar, precisament, el registre fòssil era una prova contundent contra el transformisme.