ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

transposasa

nom femení
Terminologicitat: 0,898




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

El cas més corrent és l'existència d'un sol enzim de transposició (transposasa); els altres ORF codifiquen proteïnes reguladores o de funció desconeguda.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

Tambe hi ha IS que codifiquen RNA no traduïbles: per exemple, un dels transcrits de IS 10 és un RNA antimissatger que regula la traducció de l'mRNA de la transposasa (Kleckner, 1989).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

Les repeticions invertides dels extrems de l'element són les dianes de la transposasa i en molts casos s'assemblen a la diana de l'element (Galas i Chandler, 1989).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

De fet, el procés es pot reproduir experimentalment, i s'observa que la freqüència de transposició del conjunt és inversament proporcional a la seva grandària, probablement perquè a la transposasa Ii costa més trobar l'extrem d'element a mesura que la distància augmenta (Kleckner, 1989).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

A més de la transposasa, codifiquen una resolvasa que desfà cointegrats actuant sobre seqüències adjacents, anomenades res.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

L'ORF de la transposasa de l'element Ac codifica un RNA pre-missatger amb quatre introns.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

Els transcrits dels elements P són processats d'una manera diferent a les cèl·lules somàtiques i a les de la línia germinal; aquest processament diferencial fa que només es produeixi transposasa a les cèl·lules de Ia línia germinal.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

La mateixa activitat de la transposasa pot originar delecions i inversions (Galas i Chandler, 1989).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 33

Però un estudi recent, realitzat al laboratori de Werner Arber, indica que aqueix avantatge és degut a un gen de resistència a bleomicina, i no té relació amb la producció de transposasa (Blot et al., 1990).

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons