A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
transposasanom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 El cas més corrent és l'existència d'un sol enzim de transposició (transposasa); els altres ORF codifiquen proteïnes reguladores o de funció desconeguda. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 Tambe hi ha IS que codifiquen RNA no traduïbles: per exemple, un dels transcrits de IS 10 és un RNA antimissatger que regula la traducció de l'mRNA de la transposasa (Kleckner, 1989). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 Les repeticions invertides dels extrems de l'element són les dianes de la transposasa i en molts casos s'assemblen a la diana de l'element (Galas i Chandler, 1989). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 De fet, el procés es pot reproduir experimentalment, i s'observa que la freqüència de transposició del conjunt és inversament proporcional a la seva grandària, probablement perquè a la transposasa Ii costa més trobar l'extrem d'element a mesura que la distància augmenta (Kleckner, 1989). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 A més de la transposasa, codifiquen una resolvasa que desfà cointegrats actuant sobre seqüències adjacents, anomenades res. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 L'ORF de la transposasa de l'element Ac codifica un RNA pre-missatger amb quatre introns. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 Els transcrits dels elements P són processats d'una manera diferent a les cèl·lules somàtiques i a les de la línia germinal; aquest processament diferencial fa que només es produeixi transposasa a les cèl·lules de Ia línia germinal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 La mateixa activitat de la transposasa pot originar delecions i inversions (Galas i Chandler, 1989). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992) Freqüència: 33 Però un estudi recent, realitzat al laboratori de Werner Arber, indica que aqueix avantatge és degut a un gen de resistència a bleomicina, i no té relació amb la producció de transposasa (Blot et al., 1990). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons